Wi-fi és l'abreviació de Wireless Fidelity (Fidelitat sense fils).
>Com funciona el sistema Wi-Fi?
Per enviar informació d'un lloc a un altre sense tenir que fer servir la transmissió per cable utilitzem la transmissió per ones de ràdio, per les quals circulen la informació. Les dades es superposen sobre les ones de radio i en poden extreure mitjançant un sistema conegut com a modulació.
Si les ones són transmeses en diverses freqüències, hi poden haver diverses ones a la vegada sense intervencions entre elles. Els punts d' accés reben la informació, l' emmagatzemen i la transmeten a les xarxes sense i amb cable.
Tot hi que hi ha molts els protocols Wi-Fi més utilitzats són:
802.11b, que emet dades a 11Mb/s,
802.11g, que arriba a emetre a 54Mb/s.
A més d'aquesta velocitat, l'abast de les comunicacions pot arribar a 100-150 metres. Contínuament apareixen equips que poden arribar a distàncies cada cop més llargues i, fins i tot, es parla de xarxes Wi-Fi que cobreixen de 100 a 500 Km de distància.
>Creació d'una xarxa domèstica sense cable.
Els dispositius que necessitem per crear una xarxa sense cable a casa són:
Un punt d'accés és un dispositiu encarregat de connectar dispositius Wi-Fi per crear una xarxa sense cable. Habitualment, també disposem d'un connector per a xarxa amb cable i permeten connectar la xarxa sense cable amb la xarxa cablejada.
Molts dels encaminadors actuals ja duen incorporat un punt d'accés, i ofereixen tres serveis en un sol equip: xarxa sens cable, xarxa amb cable i encaminador per a Internet
A l'equip encaminador de la imatge hi trobem la antena, que serveix par a les comunicacions sense cable; els quatre ports per a la xarxa Ethernet ( de color groc) i el port de comunicació amb Internet (de color gris).
Per establir comunicació amb el punt d'accés, el nostre ordinador necessita un dispositiu Wi-Fi. Aquest dispositiu serveix per rebre i emetre les ones de radio on hi ha informació. Espot connectar a l'ordinador amb els tres elements següents:
PCI
Serveix per a equips de sobretaula que disposen d'aquesta conneció.
Són molt eficaces, ja que la seva funcionalitat és equiparable a la d'una targeta de xarxa normal.
L'única dificultat és que s'ha de manipular l'interior de l'ordinador
PCMCIA
Destinades a equips portatils
Van ser les primeres targetes que es van crear, ja que aquesta tecnologia estava pensada per als equips amb alta mobilitat, com ara el portàtils.
Les primeres targetes PCI eren PCMCIA amb un adaptador a PCI.
USB
Destinades tant a equips de sobretaula com a portàtils, perquè són molt senzilles de connectar a un equip.
Al principi eren dispositius molt grossos, però actualment la tecnologia a creat dispositius tan petits com els llapis USB.
>Configuració de la connexió entre els diferents elements
Per establir una connexió entre un punt d'accés i un dispositiu Wi-Fi, cal configurar el punt d'accés per obtenir una senyal de comunicació.
Cada punt d'accés té la seva configuració pròpia, hi ha diverses maneres de gestionar-la. Les habituals són:
Mitjançant comandes en un entorn de text, connectant l'equip amb un cable en sèrie i accedint-hi el protocol Telnet.
Mitjançant un entorn gràfic, accedint-hi amb el protocol web.
Mitjançant un programa plataforma que comunica amb el punt d'accés amb un protocol escollit pel fabricant.
La primera manera conté totes les opcions del sistema, mentre que l'última la seva configuració és molt simple.
>Seguretat en equips sense cable.
La seguretat en les connexions sense cable és molt important ja que només permet que accedeixin a la nostre xarxa els equips que vulguem.
L' encriptació WEP (Wireless encryption protocol "protocol d'encriptació sense cable") codifica les porcions de dades de cada trama de dades enviades per l'adaptador mitjançant unes claus, que poden ser quatre i d'aquesta manera podem donar una a cada equip.
l'encriptació es pot fer per a 64, 128 ó 256 bits; la trama de 64 bits es compon de 10 nombres hexadecimals (0 a F), i la de 128 bits, de 26 nombres.
Així doncs, podem dir que, seguint una taula ASCII, una codificació de 64 bits correspon a una paraula de 5 lletres, i una de 128 bits, una paraula de 13 lletres.
L'encriptació WPA(Wi-Fi protected access "accés protegit a Wi-Fi) es va crear per millorar la seguretat WEP, i per proporcionar l'autenticació de l'usuari, inexistent en WEP. Per la majoria de xarxes petites l'encriptació WAP és la manera més senzilla de tenir una seguretat efectiva.
Habitualment, hi ha tres paràmetres per configurar: PSK Hex (preshared key "clau precompartida" ), basada en un màxim de 32 nombres hexadecimals; PKS String, clau en forma d'un màxim de 63 caràcters, o el servidor RADIUS, que va donant claus en funció de l'usuari que s'hi connecta. De les tres opcions aquesta es la més fàcil d'implantar.
>Com funciona el sistema Wi-Fi?
Per enviar informació d'un lloc a un altre sense tenir que fer servir la transmissió per cable utilitzem la transmissió per ones de ràdio, per les quals circulen la informació. Les dades es superposen sobre les ones de radio i en poden extreure mitjançant un sistema conegut com a modulació.
Si les ones són transmeses en diverses freqüències, hi poden haver diverses ones a la vegada sense intervencions entre elles. Els punts d' accés reben la informació, l' emmagatzemen i la transmeten a les xarxes sense i amb cable.
Tot hi que hi ha molts els protocols Wi-Fi més utilitzats són:
A més d'aquesta velocitat, l'abast de les comunicacions pot arribar a 100-150 metres. Contínuament apareixen equips que poden arribar a distàncies cada cop més llargues i, fins i tot, es parla de xarxes Wi-Fi que cobreixen de 100 a 500 Km de distància.
>Creació d'una xarxa domèstica sense cable.
Els dispositius que necessitem per crear una xarxa sense cable a casa són:
Molts dels encaminadors actuals ja duen incorporat un punt d'accés, i ofereixen tres serveis en un sol equip: xarxa sens cable, xarxa amb cable i encaminador per a Internet
A l'equip encaminador de la imatge hi trobem la antena, que serveix par a les comunicacions sense cable; els quatre ports per a la xarxa Ethernet ( de color groc) i el port de comunicació amb Internet (de color gris).
Per establir una connexió entre un punt d'accés i un dispositiu Wi-Fi, cal configurar el punt d'accés per obtenir una senyal de comunicació.
Cada punt d'accés té la seva configuració pròpia, hi ha diverses maneres de gestionar-la. Les habituals són:
La primera manera conté totes les opcions del sistema, mentre que l'última la seva configuració és molt simple.
>Seguretat en equips sense cable.
La seguretat en les connexions sense cable és molt important ja que només permet que accedeixin a la nostre xarxa els equips que vulguem.
L' encriptació WEP (Wireless encryption protocol "protocol d'encriptació sense cable") codifica les porcions de dades de cada trama de dades enviades per l'adaptador mitjançant unes claus, que poden ser quatre i d'aquesta manera podem donar una a cada equip.
l'encriptació es pot fer per a 64, 128 ó 256 bits; la trama de 64 bits es compon de 10 nombres hexadecimals (0 a F), i la de 128 bits, de 26 nombres.
Així doncs, podem dir que, seguint una taula ASCII, una codificació de 64 bits correspon a una paraula de 5 lletres, i una de 128 bits, una paraula de 13 lletres.
L'encriptació WPA (Wi-Fi protected access "accés protegit a Wi-Fi) es va crear per millorar la seguretat WEP, i per proporcionar l'autenticació de l'usuari, inexistent en WEP. Per la majoria de xarxes petites l'encriptació WAP és la manera més senzilla de tenir una seguretat efectiva.
Habitualment, hi ha tres paràmetres per configurar: PSK Hex (preshared key "clau precompartida" ), basada en un màxim de 32 nombres hexadecimals; PKS String, clau en forma d'un màxim de 63 caràcters, o el servidor RADIUS, que va donant claus en funció de l'usuari que s'hi connecta. De les tres opcions aquesta es la més fàcil d'implantar.