Les tipologies més utilitzades actualment en l'estructura d'una LAN són en: estrella i en arbre. Cadascun d'aquests la informació surt dels diferents equips i viatja a través del cablejat fins a arribar a un dispositiu electrònic d'interconnexió que controla el trànsit d'informació.
Els diferents components d'una xarxa són:
·La targeta de xarxa.
També anomenada NIC, és la interfície que permet connectar el nostre equip a la xarxa. S'instal·la a les ranures d'expansió del nostre equip o a través del port USB. Cada targeta té un identificador hexadecimal únic de 6 bytes (48 bits) anomenat MAC.
·Dispositius electrònics d'interconnexió.
Són dispositius que centralitzen tot el cablejat d'una xarxa en estrella o en arbre. De cada equip surt un cable que es connecta a un d'aquests dispositius. Llavors, han de tenir, com a mínim, tants punts de connexió o ports com equips vulguem connectar a la nostra xarxa. Per tan, per assegurar la connexió entre els ordinadors d'una xarxa utilitzem:
-Concentrador:
També conegut hub, en anglès. Quan rep un paquet de dades a un port el re envia a tots els que estàn con·nectats.
-
Commutador:
O switch, en anglès. Recorda l'adreça de cada dispositiu i envia la informació a qui va destinada.
·Encaminador.
També anomenat router en anglès, s'encarrega de comunicacions de xarxes diferents. Ha de tenir una IP per cada xarxa que comunica. El router o ADSL permet la comunicació dels ordinadors de casa amb l'Internet.
·El cablejat estructurat.
És el suport físic o mitjà per on viatja la informació dels equips fins als concentradors o commutadors. Aquesta informació es pot transmetre a través de senyals elèctrics, utilitzant cables de parells trenats, o a través de feixos de llum, utilitzant cables de fibra òptica.
És el cable més utilitzat actualment per a xarxes locals. Està format per quatre parells de fils. Cada parell va trenat per evitar interferències radioelèctriques. Els problemes que presenta aquest tipus de cable són l'atenuació, que és la pèrdua de senyal produïda en la propagació del senyal a través del cable, i les pertorbacions electromagnètiques produïdes per parells elèctriques que afecten els senyals transmesos.
Està formada per filaments transparents que poden ser tan fins com un cabell humà i capaços de transportar els paquets d'informació com a feixos de llum produïts per un làser. Es poden transmetre simultàniament fins a cent feixos de llum, amb una transmissió de fins a 10 Gb/s per cada feix, amb la qual cosa s'aconsegueix una velocitat total de 10 Tb/s. Els connectors més utilitzats per a xarxes locals són l'SC, d'inserció directa, i l'ST, similar a l'SC que, un cop inserit, s'ha de fer girar un quart de volta per fixar-lo correctament.
Components d'una xarxa
Les tipologies més utilitzades actualment en l'estructura d'una LAN són en: estrella i en arbre. Cadascun d'aquests la informació surt dels diferents equips i viatja a través del cablejat fins a arribar a un dispositiu electrònic d'interconnexió que controla el trànsit d'informació.Els diferents components d'una xarxa són:
·La targeta de xarxa.
També anomenada NIC, és la interfície que permet connectar el nostre equip a la xarxa. S'instal·la a les ranures d'expansió del nostre equip o a través del port USB. Cada targeta té un identificador hexadecimal únic de 6 bytes (48 bits) anomenat MAC.·Dispositius electrònics d'interconnexió.
Són dispositius que centralitzen tot el cablejat d'una xarxa en estrella o en arbre. De cada equip surt un cable que es connecta a un d'aquests dispositius. Llavors, han de tenir, com a mínim, tants punts de connexió o ports com equips vulguem connectar a la nostra xarxa. Per tan, per assegurar la connexió entre els ordinadors d'una xarxa utilitzem:-Concentrador:
També conegut hub, en anglès. Quan rep un paquet de dades a un port el re envia a tots els que estàn con·nectats.Commutador:
O switch, en anglès. Recorda l'adreça de cada dispositiu i envia la informació a qui va destinada.·Encaminador.
També anomenat router en anglès, s'encarrega de comunicacions de xarxes diferents. Ha de tenir una IP per cada xarxa que comunica. El router o ADSL permet la comunicació dels ordinadors de casa amb l'Internet.·El cablejat estructurat.
És el suport físic o mitjà per on viatja la informació dels equips fins als concentradors o commutadors. Aquesta informació es pot transmetre a través de senyals elèctrics, utilitzant cables de parells trenats, o a través de feixos de llum, utilitzant cables de fibra òptica.El cable de parells trenats
És el cable més utilitzat actualment per a xarxes locals. Està format per quatre parells de fils. Cada parell va trenat per evitar interferències radioelèctriques. Els problemes que presenta aquest tipus de cable són l'atenuació, que és la pèrdua de senyal produïda en la propagació del senyal a través del cable, i les pertorbacions electromagnètiques produïdes per parells elèctriques que afecten els senyals transmesos.La fibra òptica
Està formada per filaments transparents que poden ser tan fins com un cabell humà i capaços de transportar els paquets d'informació com a feixos de llum produïts per un làser. Es poden transmetre simultàniament fins a cent feixos de llum, amb una transmissió de fins a 10 Gb/s per cada feix, amb la qual cosa s'aconsegueix una velocitat total de 10 Tb/s. Els connectors més utilitzats per a xarxes locals són l'SC, d'inserció directa, i l'ST, similar a l'SC que, un cop inserit, s'ha de fer girar un quart de volta per fixar-lo correctament.